Qualitat ecològica. És el principal objectiu. No busquem les superproduccions que es poden aconseguir
amb una agricultura convencional, ja que no disposem de les mateixes armes, però enlloc de resignar-nos amb les limitacions que tenim alhora de controlar males herbes, plagues i malalties, intentem explotar al màxim les autodefenses de les pròpies plantes, potenciem la formació de fauna útil amb la plantació de plantes hostes, i si es precisa, introduir fauna auxiliar de fora perquè s’instal·li i ens ajudi en el control de plagues i mantenir així els cultius sempre nets de plagues (una feina prou difícil i costosa), ajustem per treure el màxim rendiment de les limitacions que tenim alhora d’alimentar aquestes plantes, buscant sempre el moment just en fer les aportacions orgàniques d’aliment per aquestes, tenint en compte la meteorologia, les propietats de l’aigua de reg i del sòl, les llunes, desherbem manualment o mecànicament si el cultiu ens ho permet, tantes vegades com faci falta... En gran part, fem el mateix que ja feien els nostres avantpassats, tot i que abans era més instintiu, i ara potser és més “estudiat”. Tot això és una feina molt manual i costosa, però hem arribat a aconseguir uns excel·lents resultats de qualitat organolèptica i amb una presència visual excel·lent també. L’esforç ha valgut la pena.